Per entendre la història del GMM primer cal parlar de l’entitat on ens trobem, els Lluïsos de Gràcia.

Els Lluïsos de Gràcia és una associació sociocultural i esportiva sense ànim de lucre fundada l’any 1855 sota el nom de “Corte Ángelica de San Luis Gonzaga de Gracia”. De marcat caràcter catòlic i catalanista, els Lluïsos varen néixer amb l’objectiu d’oferir diverses activitats tant culturals i esportives com religioses i espirituals als joves de la Vil·la de Gràcia.

L’activitat de Lluïsos no s’atura fins la Guerra Civil (1936-39) època durant la qual l’entitat va haver de tancar portes doncs l’Estat Català va confiscar la seu dels Lluïsos de Gràcia. En acabar la guerra, són els socis que queden a Barcelona, és a dir, els més afins al nou règim, els qui reobren l’entitat.

És en aquest context de fervor catòlic quan, durant la reunió de Junta Directiva del 25 de febrer de 1939, s’acorda reorganitzar l’antiga secció dels Congregants Menors (més petits de 15 anys) i convertir-la en el Grup Mossèn Muñoz. La van anomenar així en record al qui havia estat, durant els anys anteriors a la Guerra Civil, Director Espiritual dels Lluïsos de Gràcia (mort el 1928), i en record a les activitats que aquest mossèn organitzava els dijous a la tarda per pels més joves del barri. Del GMM hi formaven part tots aquells joves menors de 15 anys que ja havien fet la comunió. Amb aquests joves es feien activitats de tota mena, des d’excursions per la muntanya i partits de bàsquet a campionats d’escacs o debats i reflexions de caràcter teològic. És a dir, que dins el GMM s’hi feien moltes activitats organitzades per seccions, que o bé eren la manera d’accedir més endavant a altres seccions de la casa quan els menors complien 15 anys, o bé van ser l’origen d’algunes de les actuals seccions de Lluïsos, com són l’agrupament escolta o l’equip bàsquet.

Al llarg dels anys 60, tant l’entitat com el Grup Mossèn Muñoz evolucionen cap a posicions més progressistes, de caràcter antifranquista i catalanista. És en aquesta època també quan es duen a terme grans obres de reforma i on el GMM s’instal·la a la sala 3, espai on encara realitzem la nostra activitat a dia d’avui. Exemple d’aquesta evolució cap al progressisme és el fet que el 1968 les dones ja podien ser sòcies de Lluïsos i que el 1977 s’elegeix a la primera dona presidenta de l’entitat.

Als anys 70 el GMM s’uneix al Grup Joia (grup gracienc de reflexió religiosa) i es constitueix com a Esplai pròpiament dit. Són anys de grans canvis i d’evolució constant fet que queda reflectit amb l’entrada del GMM al MCECC, Moviment de Centres d’Esplais Cristians de Catalunya el 2 de Maig de 1988 i amb la seva posterior sortida per tal d’entrar a ESPLAC el Gener del 2005.